Ahir, quan sortia de l’escola, vaig veure dos nois que remenaven unes bosses que hi havia al terra al costat d’uns contenidors.

Quan anava a entrar al cotxe per marxar cap a casa, un dels nois em va saludar amb la mà. En aquell moment, vaig adonar-me de que es tractava d’un alumne a qui havia estat fent classe feia uns minuts.

Avui, que és dimecres, portava posada la samarreta de SOS Ensenyament Públic de Qualitat. Estava fent classe i els alumnes m'han preguntat que volia dir SOS. Sembla que em comencen a fer cas quan els hi dic que intentin llegir tot el que vegin !

Des de fa uns mesos, cada divendres assisteixo a les classes d'arab que un pare de l'escola del meu fill imparteix voluntàriament.

Haver d'aprendre un alfabet nou i una llengua totalment desconeguda, que només escolto una hora i mitja a la setmana, m'està ajudant molt a posar-me a la pell dels meus alumnes.

Això de l'àrab és realment difícil !

Molts alumnes subsaharians, quan realment entenen bé una explicació, fan un soroll d'afirmació peculiar amb la boca.

Avui l'alumna, que té més dificultats per seguir el curs, l'ha fet per primera vegada. Eureka !

Li costa moltíssim !!