Aquest dilluns vaig fer l'entrevista personal de final de curs a un noi, molt tímid i callat, que pràcticament no parla català.

Quan vam acabar de comentar com havia anat el curs, es va aixecar de la cadira, em va agafar per les espatlles i em va començar a fer petons. Com que no m'ho esperava, no vaig saber com reaccionar !

Aquest matí he estat cercant el significat d'aquest gest per Internet i he descobert que es fa a persones dignes de confiança i com a mostra de proximitat i reconeixement.

També he trobat una presentació molt interessant que parla sobre la comunicació no verbal dels marroquins. Si us interessa, podeu clicar damunt la imatge de sota per veure-la.

Divendres va ser el sopar de final de curs de l'escola. En principi, jo pensava que vindrien pocs alumnes de català inicial (pel preu, l'hora ...) però quan els hi vaig dir, pràcticament tots van mostrar molt d'interès per  assistir-hi. Alguns l'han pagat a terminis, d'altres han deixat diners a companys ...

Finalment van venir 17 persones de les 19 que assisteixen regularment a classe: un 90 %. 

Estic molt content ! Em sembla que, en els 11 anys que fa que treballo a Tarongers, mai havia tutoritzat cap grup que participés tan majoritàriament al sopar.

Finalment ha arribat la calor ! La roba d’abric, els jerseis, els anoracs ...  han desaparegut i han sortit de l’armari els vestits i els mocadors virolats, que omplen la classe d’alegria.

Ahir dues dones, que seuen de costat, portaven un  vestit i un mocador amb el mateix color i estampat: semblaven bessones !

Avui, quan estàvem fent un exercici d'omplir formularis amb les dades personals,  m'he quedat parat: cap alumne/a de la classe m'ha sabut dir de memòria el dia que va néixer!

Només els dos alumnes més espavilats han estat capaços d'esbrinar-ho remenant entre els papers que duien a la cartera.