Sempre m'ha sigut més fàcil recordar la fisonomia que el nom dels meus alumnes. Des de que treballo amb persones d'origen estranger la cosa encara  s'ha complicat més.

Em fa vergonya reconèixer-ho, però ahir vaig adonar-me que portava dos mesos anomenant a una alumna pel cognom en comptes de fer-ho pel nom. 

Imperdonable ! Conèixer i pronunciar el més correctament possible el nom dels alumnes és una de les primeres mostres d'acolliment i complicitat quan arriben a l'escola.  

Això si que és aprofitar el llapis al màxim! 

Segur que si el veiessin els jutges dels rècords Guinness, li concedirien el rècord mundial! 

Aquest curs hem començat a utilitzar la PDI per fer exercicis de repàs dels sons que anem treballant a classe. 

Al començament els hi va costar una mica sortir a la pissarra davant de tothom però, una vegada superada la por escènica inicial, ara s'ho passen d'allò més bé!

Sobretot els hi fan molta gràcia els sorollets que fa l'ordinador quan s'equivoquen o fan bé els exercicis que els hi vaig preparant amb el Lim.

És tracta d'un recurs fantàstic que els hi encanta i que esperen cada dia amb il·lusió.

Abans d'ahir va ser la Festa del Xai i ahir dues dones d'origen gambià van venir a classe amb les mans i els peus tots decorats amb henna.

No me'n vaig poder estar i els hi vaig demanar si els hi podia fer una foto.

Quan treballem amb persones gens o poc escolaritzades, no podem donar mai res per suposat.

Malgrat que tots els/les alumnes del grup són d'origen africà, només un ha estat capaç de reconèixer un mapa d'Àfrica.

Por molt que intento posar-me a la seva pell, a vegades m´és impossible aconseguir-ho!

Caldrà seguir aprofundint l'empatia en les dues direccions.

Avui m'he acabat de convèncer de que no és mala idea utilitzar noms de marques conegudes per llegir amb els alumnes de català que s'estan alfabetitzant.

Quan els hi he projectat a la PDI una imatge d'un iogurt i els hi he preguntat què era, tothom m'ha contestat que es tractava d'un Danone. 

Jo volia fer-los adonar de que començava amb i, estem treballant els sons vocàlics, però m'ha sortit el tret per la culata.

Aquest dilluns vaig fer l'entrevista personal de final de curs a un noi, molt tímid i callat, que pràcticament no parla català.

Quan vam acabar de comentar com havia anat el curs, es va aixecar de la cadira, em va agafar per les espatlles i em va començar a fer petons. Com que no m'ho esperava, no vaig saber com reaccionar !

Aquest matí he estat cercant el significat d'aquest gest per Internet i he descobert que es fa a persones dignes de confiança i com a mostra de proximitat i reconeixement.

També he trobat una presentació molt interessant que parla sobre la comunicació no verbal dels marroquins. Si us interessa, podeu clicar damunt la imatge de sota per veure-la.

Divendres va ser el sopar de final de curs de l'escola. En principi, jo pensava que vindrien pocs alumnes de català inicial (pel preu, l'hora ...) però quan els hi vaig dir, pràcticament tots van mostrar molt d'interès per  assistir-hi. Alguns l'han pagat a terminis, d'altres han deixat diners a companys ...

Finalment van venir 17 persones de les 19 que assisteixen regularment a classe: un 90 %. 

Estic molt content ! Em sembla que, en els 11 anys que fa que treballo a Tarongers, mai havia tutoritzat cap grup que participés tan majoritàriament al sopar.

Finalment ha arribat la calor ! La roba d’abric, els jerseis, els anoracs ...  han desaparegut i han sortit de l’armari els vestits i els mocadors virolats, que omplen la classe d’alegria.

Ahir dues dones, que seuen de costat, portaven un  vestit i un mocador amb el mateix color i estampat: semblaven bessones !

Avui, quan estàvem fent un exercici d'omplir formularis amb les dades personals,  m'he quedat parat: cap alumne/a de la classe m'ha sabut dir de memòria el dia que va néixer!

Només els dos alumnes més espavilats han estat capaços d'esbrinar-ho remenant entre els papers que duien a la cartera.