Aquest dilluns vaig fer l'entrevista personal de final de curs a un noi, molt tímid i callat, que pràcticament no parla català.

Quan vam acabar de comentar com havia anat el curs, es va aixecar de la cadira, em va agafar per les espatlles i em va començar a fer petons. Com que no m'ho esperava, no vaig saber com reaccionar !

Aquest matí he estat cercant el significat d'aquest gest per Internet i he descobert que es fa a persones dignes de confiança i com a mostra de proximitat i reconeixement.

També he trobat una presentació molt interessant que parla sobre la comunicació no verbal dels marroquins. Si us interessa, podeu clicar damunt la imatge de sota per veure-la.

Divendres va ser el sopar de final de curs de l'escola. En principi, jo pensava que vindrien pocs alumnes de català inicial (pel preu, l'hora ...) però quan els hi vaig dir, pràcticament tots van mostrar molt d'interès per  assistir-hi. Alguns l'han pagat a terminis, d'altres han deixat diners a companys ...

Finalment van venir 17 persones de les 19 que assisteixen regularment a classe: un 90 %. 

Estic molt content ! Em sembla que, en els 11 anys que fa que treballo a Tarongers, mai havia tutoritzat cap grup que participés tan majoritàriament al sopar.

Finalment ha arribat la calor ! La roba d’abric, els jerseis, els anoracs ...  han desaparegut i han sortit de l’armari els vestits i els mocadors virolats, que omplen la classe d’alegria.

Ahir dues dones, que seuen de costat, portaven un  vestit i un mocador amb el mateix color i estampat: semblaven bessones !

Avui, quan estàvem fent un exercici d'omplir formularis amb les dades personals,  m'he quedat parat: cap alumne/a de la classe m'ha sabut dir de memòria el dia que va néixer!

Només els dos alumnes més espavilats han estat capaços d'esbrinar-ho remenant entre els papers que duien a la cartera.

Avui només ha vingut una dona a classe ! Fins ara, això no havia passat mai, sempre n'havien vingut  4 o 5 com a mínim.

Quan li he preguntat a la que ha vingut per on eren les seves companyes, m'ha comentat que estaven a la Fira.

Avui és dimecres i les atraccions són a meitat de preu ! Anar-hi amb 3 o 4 fills, m'ha dit, surt caríssim !!

Ella no hi ha anat perquè el seu fill ja és gran: té 21 anys !

Tinc un parell d'alumnes que, quan han d'escriure una paraula, acostumen a escriure només les consonants. Per exemple escriuen MNT en lloc de MENTA.

He deduït que ho deuen fer perquè saben una mica d'àrab i en aquesta llengua no s'escriuen les vocals curtes !

Només ho fan excepcionalment, per facilitar la lectura als nens o persones que estan aprenent a llegir, posant accents diacrítics, a sobre o sota de les consonants, per indicar com s'han de pronunciar.

En àrab no existeix el so E i O !! Per això molts alumnes marroquins no diferencien la E de la I ni la O de la U.

Ahir vam anar a visitar una exposició sobre el litoral de Mataró al Centre de Formació Permanent Tres Roques de Cerdanyola. Un dels responsables de l'equipament ens van ensenyar les instal·lacions i ens va explicar les activitats que s'hi feien.

Com que vam acabar la visita força aviat, vaig aprofitar per fer-los llegir tots els rètols i cartells, escrits en majúscules, que hi havia penjats a les parets: SORTIDA, AULA ...

Quan els hi vaig ensenyar la portada del Capgròs, malgrat estar escrita en lletra d'impremta, de seguida van deduir què hi posava. Ho van saber pel disseny de la portada i perquè els seus fills sempre els hi llegeixen els anuncis de feina que s'hi publiquen.    

Durant la classe d'avui, una alumna ha sortit a fora perquè li ha sonat el telèfon. Quan ha tornat a entrar, portava un somriure d'orella a orella. Li acabaven d'enviar una foto de la seva néta que té un anyet i viu a Gàmbia.

Ahir, quan sortia de l’escola, vaig veure dos nois que remenaven unes bosses que hi havia al terra al costat d’uns contenidors.

Quan anava a entrar al cotxe per marxar cap a casa, un dels nois em va saludar amb la mà. En aquell moment, vaig adonar-me de que es tractava d’un alumne a qui havia estat fent classe feia uns minuts.

Avui, que és dimecres, portava posada la samarreta de SOS Ensenyament Públic de Qualitat. Estava fent classe i els alumnes m'han preguntat que volia dir SOS. Sembla que em comencen a fer cas quan els hi dic que intentin llegir tot el que vegin !